ACT (Teràpia d'acceptació i compromís)

• Què és l'ACT?

La Teràpia d'Acceptació i Compromís (ACT) és un tipus de teràpia que s'engloba dins de les anomenades teràpies de tercera generació, que van sorgir entre els anys 80 i 90 als Estats Units i formen part dels models terapèutics conductuals i cognitius. Mentre les teràpies de primera i segona generació se centraven i (centren) a combatre els pensaments automàtics o causants de malestar i substituir-los per altres suposadament més adaptatius, les teràpies de tercera generació posen èmfasi en el diàleg i el context funcional i busquen l'acceptació i l'actitud no enjudiciadora com a manera de trobar el benestar. L'ACT empra alguns principis que permeten que els pacients desenvolupin la flexibilitat mental necessària per millorar el benestar emocional. Són aquests sis:

1. Acceptació: L'acceptació vol dir reconèixer i aprovar la nostra experiència emocional, pensaments o sentiments. Té a veure amb tractar-nos amb afecte i compassió tot i no ser perfectes. No hem de lluitar contra els nostres esdeveniments privats ni fugir-ne. En realitat, l'acceptació de la situació present contribueix a fer que molts dels aspectes de la nostra vida que percebem com a problemes deixin de ser-ho, disminuint així el nivell d'ansietat i els factors de malestar que hi estan associats.

​

2. Defusió cognitiva: Es tracta d'observar els nostres pensaments i cognicions com ara el que són, trossos de llenguatge, paraules, imatges, etc. Simplement, observar i deixar anar sense jutjar-los. D'aquesta manera, s'adopta una visió distanciada i més racional de les coses.

​

3. Experiència present: El present és lúnic moment que podem viure. Estar a l'aquí i l'ara amb una mentalitat oberta i la consciència plena, participant totalment amb l'atenció deguda al que està passant en nosaltres i el nostre voltant és la clau del nostre benestar.

​

4. El “Jo observador”: Significa desprendre's del jo conceptualitzat, és a dir, de l'aferrament cap a les nostres pròpies narracions. Des de la perspectiva del jo com a observador veiem les coses des d'un punt de vista no enjudiciador.

​

5. Claredat de valors: L'ACT exigeix ​​un treball d'autoconeixement que permet clarificar els nostres valors des del més profund de l'ànima. Què és allò veritablement valuós per a nosaltres? On volem ser o anar en realitat? Aquestes són algunes de les preguntes a què cal respondre. Això sí, sempre amb honestedat.

6. Acció compromesa: La direcció que seguim sempre ha d'estar determinada pels nostres valors i no per les imposicions socials. Cal involucrar-se en accions significatives per a nosaltres mateixos. Així som molt més propensos a comprometre'ns amb els nostres projectes i fer que progressin al ritme que volem.