​

Utilitzem la tècnica de l'exposició basada en lacció. L'objectiu de la tècnica d'exposició és dissenyar juntament amb el client una estratègia d'afrontament basada en una exposició directa a la font de la por, als estímuls que generen ansietat. Aquesta tècnica pot ajudar les persones a superar temors infundats i ansietat davant d'estímuls externs i interns per mitjà de mecanismes naturals com:

​

1-Habituació: amb el temps, les persones troben que les reaccions d'ansietat als objectes o situacions temudes disminueixen.

2-Extinció: l'exposició pot ajudar a afeblir les associacions prèviament apreses entre objectes temuts, activitats o situacions i mals resultats.

3-Autoeficàcia: l'exposició pot ajudar a mostrar al client que ell és capaç d'enfrontar les seves pors i pot manejar els sentiments d'ansietat.

3-Processament emocional: Durant l'exposició, el client pot aprendre a generar creences noves i més realistes sobre objectes, activitats o situacions temudes, i es pot sentir més còmode amb l'experiència de la por.

​

Característiques de la tècnica dexposició

Hi ha diverses variacions de la tècnica d'exposició i és el psicoterapeuta qui en determinarà quina és la més eficaç o convenient per a cada pacient en particular. Vegem quines són les més habituals i les seues característiques.

• Exposició en viu. La tècnica de l'exposició en viu es realitza directament davant d'un objecte, una situació o una activitat que el pacient tem a la seva vida real. Per exemple, una persona amb por de les paneroles podria rebre instruccions per manipular amb les mans aquests insectes, o algú amb ansietat social podria fer un discurs davant d'una audiència.

• Exposició en imaginació . L'exposició en imaginació, tal com indica el seu nom, implica imaginar vívidament l'objecte, la situació o l'activitat temuda. Per exemple, es pot demanar a algú que presenta trastorn d'estrès posttraumàtic que recordi i descrigui la seva experiència traumàtica per reduir els sentiments de por i l'ansietat.

 

​